Turisme i la santedat en la comunitat monàstica de Montserrat, Catalunya, Espanya

El sol de la tarda es posa sobre la muntanya i el domini que proporciona als turistes i habitants restants amb unes vistes impressionants dels paisatges dels voltants que siguin titulars en reverència. (Foto: Sota Verschuur)

    Lloc
    Molts consideren que els pinacles de roca sorprenents i els monestirs de Montserrat per ser el cor espiritual de Catalunya. Ubicat dins l'àrea metropolitana de Barcelona són només 50 lluny de la ciutat situada en una zona protegida km. La comunitat monàstica benedictina locals s'ha fet càrrec de Montserrat, ja que es van establir allí en 1025. Montserat sempre ha atret pelegrins, però des dels anys 80, Montserrat ha rebut un nombre creixent de visitants, estimat en desenes de milions. Juntament amb el Consell de la zona protegida i els municipis locals, els monjos han treballat per preservar l'natural únic, els valors culturals i religiosos de Montserrat i protegeixen contra les amenaces plantejades per les metròpolis que creixen als voltants.

    Amenaces
    Les esllavissades de terra, caigudes de roques, les tempestes i els incendis forestals han estat una amenaça a la flora i fauna local a través de les edats i poden empitjorar a causa del clima cada vegada més canviant. Des de finals de la dècada de 1800, pressió turística en el lloc ha augmentat de manera constant, i el nombre de visitants arriben ara a un total de 3 milions per any. Fora d'aquests, alguns 2,3 milions es concentren al voltant del monestir de Santa Maria i un seriós impacte en la calma i la tranquilitat de la zona monàstica. A les zones més baixes de la muntanya, la urbanització s'està estenent ràpidament i afectant la connectivitat ecològica i paisatgística amb veïnes serres.

    Estat: Protegit

    El sol de la tarda es posa sobre la muntanya i el domini que proporciona als turistes i habitants restants amb unes vistes impressionants dels paisatges dels voltants que siguin titulars en reverència. (Foto: Bas Verschuuren.)

    Visió
    El silenci i la contemplació han de seguir sent central en aquest lloc natural sagrat respectada, i els plans de gestió es dirigeixen d'aquesta manera. Diversos ajuntaments estan fent lobby per l'augment de la superfície de sòl protegit en forma d'un parc agrícola a les regions més baixes de la muntanya. Aquests processos poden contribuir a protegir el lloc contra la invasió urbana i, especialment, contribuir també a la pau i la tranquil · litat en les oliveres inferiors.

    Acció
    En 2006 el primer taller de la Iniciativa Delos es va organitzar a Montserrat en la cooperació entre la UICN, la Junta de Parcs, el Ministeri de Medi Ambient de Catalunya i les autoritats monàstiques. Diferents perspectives es van intercanviar amb els principals grups d'interès, a més de la Federació de català de Senderisme i Escalada Clubs, des dels pinacles i parets de Montserrat també són una zona d'escalada molt preuada. El taller va servir com a punt de partida per al desenvolupament de plans que serveixen les sinergies entre els diferents interessos i valors en joc a Montserrat.

    Polítiques i Dret
    Si bé els esforços per declarar Montserrat un parc nacional es va iniciar a 1902, la promulgació real pel Parlament de Catalunya es va produir en 1989, quan va ser declarat Parc Natural (IUCN Categoria V) que envolta a una Reserva Natural (IUCN Categoria III). Al voltant 75 % l'àrea protegida pertany ni a la comunitat monàstica o al govern català. La resta del parc, principalment en altituds més baixes, és propietat privada. Tot el parc està inclòs a la Xarxa Natura Europea 2000 xarxa.

    El monestir de Montserrat és a 50 quilòmetres de distància de la zona metropolitana de Barcelona. Rep sobre 3 milió de visitants cada any i encara hi ha un ambient serè única amb diverses espècies de plantes i animals importants.
    (Foto: Sota Verschuur)

    Ecologia & amp; Biodiversitat
    Montserrat té una superfície de prop de 45 km ² i es compon principalment de conglomerats de roques del Terciari i gresos. Encara que la majoria de les roques estan nus, alguns estan coberts de vegetació mediterrània, mentre que els boscos d'alzines de fulla perenne s'estableixen en llocs amb sòl suficient. Montserrat és la llar de 1200 identificat tàxons de plantes vasculars, 40 de les quals són rares o en perill d'extinció, tal com Spp pudent, Ramonda myconi i Saxifraga callosa. El lloc està a més habitada pels vulnerables i rares Ibex espanyol (Capra hispanica) i àguila cuabarrada (Aquila fasciata).

    Vistes dels il · lustres pinacles que envolten el Monestir de Montserrat són utilitzats pels escaladors i ermitans per igual per tal d'ascens a grans altures. (Foto: Sota Verschuur)

    Custodis
    La comunitat monàstica benedictina masculina de Montserrat ha viscut a la muntanya durant gairebé un mil · lenni. Al llarg dels segles ermitans van ocupar refugis aïllats situats a les regions més remotes i sovint superiors de la formació de roca. Una comunitat monàstica femenina va ser establerta en una altra part de la muntanya de 50 anys. Les dues comunitats monàstiques masculines i femenines comparteixen l'estima pel lloc sant i de la comunitat on es veneren els valors com el silenci i la contemplació. Descriuen la muntanya santa com tenir un valor religiós i simbòlic i, per tant, que sempre han mantingut obert a pelegrins i altres visitants. Un dels desafiaments constants dels monjos és passar aquests valors i ambients únics a les generacions futures. Per aconseguir aquest, s'ho fan les instal · lacions i els visitants públics d'experiència en el lloc, mentre que l'adopció de mesures per disminuir l'impacte ambiental i cultural en zones vulnerables.

    Treballant junts
    Aquest parc és únic en el fet que el consell d'administració està presidit pel president català, mentre que l'abat principal del monestir de Santa Maria serveix com a vicepresident. Monjos monàstics representen a la seva comunitat en tots els principals grups locals. Les relacions amb els quatre municipis dels voltants són generalment complexos, però positiu. Mentre que en el passat hi ha hagut conflictes en l'ús de recursos, la comunitat monàstica ara manté un diàleg significatiu amb els ajuntaments locals que ajuda a l'alliberament de la pressió que es pot acumular en les situacions de conflicte. A l'empresa privada va ser creada per la comunitat monàstica a 1912, que serveix per gestionar tots els serveis públics en tot el Monestir. Recentment, el monestir també es va aliar amb la Iniciativa Delos de la UICN per aprofundir i ampliar els esforços en la integració del patrimoni immaterial en la conservació de la natura.

    En una nit tranquil · la al monestir de la Madona Negre pren el sol a la tranquil · litat del sol de la tarda i és fàcil de ser mogut pel seu ambient serè. (Foto: Sota Verschuur)

    Eines de conservació
    Mitjançant la gestió dels recursos naturals de manera prudent i d'una manera eficaç, la comunitat monàstica ha mantingut durant molt temps un alt valor natural a Montserrat. Recentment han desplegat noves eines i enfocaments per protegir la natura que l'envolta. La Junta de Parcs ara dóna suport als municipis locals per resistir el creixement i les pressions urbanes. L'establiment estratègic de rutes de senderisme atreu l'atenció pública d'ermites que encara estan en ús per recessos espirituals i protegeix altres de vandalisme.

    Resultats
    L'estreta col · laboració amb els municipis circumdants ha donat lloc a la declaració del lloc com a parc natural (35 km ²) i la Reserva Natural (17 km ²) a més d'una zona d'amortiment d'aproximadament 42 km ²: un important primer resultat en la resistència a la proliferació urbana en el lloc. La comunitat monàstica manté una forta posició en el tauler Parc. El primer taller de la Iniciativa Delos en 2006 ha donat lloc a un llibre interessant, publicat per l'editorial Montserrat, conté una declaració que resumeix les principals conclusions, i també informació valuosa i àmpliament accessible en mesures de conservació de Montserrat, així com per diversos altres llocs sagrats naturals dels països tecnològicament desenvolupats.

    Recursos